1ª trobada de Veterans del Equip RCB Motor‏ Begues

Ja tenim la primera trobada amb el nou equip Rcb Motor Begues és el patrocinador oficial de la temporada Xallenge de Veterans 2011/2012.
El company Francesc Catalan va assistir el passat Diumenge 6 de Novembre del 2011 i m'envia una petita síntesi de la trobada.
En Francesc diu:

Begues, 6 de novembre de 2011

 Sota una pluja suau però persistent, els components de l’equip ciclista de veterans RCB MOTOR comencem una caminada que ens durà per la serralada de Begues en la que ha estat la 1ª trobada del nou equip 2011-2012.

  La cita es a Begues, a casa d’en Vicenç Carrere, cap i coordinador de l’equip. Quan som tots decidim, malgrat la pluja, fer la caminada prevista. Interpreto la facilitat amb la que s’arriba al consens com un bon senyal d’enteniment entre els membres de l’equip.

    Jo, per sort, no he fet la “mili” però juraria que “paso marcial” es el que va marcar en Vicenç tant bon punt vam travessar la porta de casa seva per creuar el poble i endinsar-nos al bosc per iniciar l’ascens al turó. No valia a badar, com t’aturessis a mirar el paisatge ja t’havien tret un parell de voltes d’avantatge.

  En dues hores de caminada vam fer 15km i 700m de desnivell. Si això es un presagi de la temporada vinent, ja cal que comenci a entrenar. No es pot dir que parléssim molt durant la caminada, senzillament no es podia, necessitàvem l’aire per enviar-ho als músculs de les cames i no a la llengua!!!

  Val a dir que la llar de foc que amb molta previsió es va encendre abans de sortir va ajudar molt a recuperar-nos del fred a les mans, a eixugar la roba i a crear bon caliu. Les botifarres ja eren mig fetes i aviat estàvem a taula empassant-nos la carn de la barbacoa acompanyada amb la maionesa d’all feta per les expertes mans de la mare d’en Vicenç i per l’ampolla de vi guanyada per en Madrigal a Manresa.

  A taula vaig poder conèixer una mica més als que seran els meus companys, molts es coneixen des que corrien a juvenils i per les batalletes que s’explicaven a taula a l’escalfor del foc i del vi, vaig poder entendre perquè caminen tant a les curses. Hi ha molt ciclisme acumulat a les cames de gran part d’ells.

  Desprès de la tertúlia vàrem abordar temes més tècnics com el disseny de la roba,  i esportius com el fet de córrer en equip i el que això suposa en quant a disciplina d’equip i esperit de sacrifici i col·laboració. Si una cosa va quedar clara es que l’ambient entre nosaltres i el comportament de l’equip en cursa està per davant dels resultats. En la meva opinió aquest darrer objectiu de ben segur que arriba si es té cura del primer.

  No vull tancar aquest relat sense expressar que vaig sentir-me molt acollit per part de tothom i que això encara m’engresca més a preparar la temporada vinent amb més ganes que mai.

  I vam acomiadar la trobada igual que va començar, amb pluja. 

Gràcies company per la propera hi seré present i sobretot ens deixarem la pell.