14 d’octubre del 2010

Acudit " Es bó fer esport amb la bici "



Avui me aixecat d'hora. Em rento i de seguida em vaig enfundar el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari.

Vaig fer cafè i preparar un dinar per emportar: suc i barretes energètiques amb muesli. Els meus amics, els experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé, no rendeixes gairebé i és molt fàcil agafar una pàjara.

Vaig agafar el casc a joc amb el maillot i em vaig anar fent el mínim soroll possible al garatge. Allà m'esperava la meva nova bicicleta de 3.000 euros. Va ser un acte-regal perquè la vella ja tenia dos anys. A més Marta deia que no era res xic portar aquell atuell amb la meva nova i flamant indumentària.


Curiosament vaig comprovar la pressió de les rodes, engrassar-de nou-la cadena, els plats i els pinyons; preparar les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", vaig guardar la bomba, vaig muntar el velocímetre, vaig omplir el camel-bag d'Aquarius ... Per fi em vaig posar les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres i vaig sortir del garatge. Plovia torrencialment. El carrer estava totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufava amb força. "Quin ...", em vaig dir.


Així que vaig tornar a entrar al garatge a deixar la bici i la resta de coses. Vaig entrar a casa, em despullava silenciosament i em lliscar una altra vegada dins del llit. Molt poc a poc em " acurruqué" contra l'esquena de la meva dona i li xiuxiuejar a cau d'orella: "El temps fora està horrible ..."


Ella em va contestar mig adormida: "Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit s'ha anat amb bici?"

2 comentaris: