PRIMERA PART:LA NOIA QUE VAIG FOTOGRAFIAR EL 24 D'ABRIL DEL 2010 ES LA.... ?????

Tot va passar un dia tal com el 24 d'abril del 2010 publico en el blog (al final de l' article surt ella) la sortida amb els companys des de Cardedeu i quant tornava cap a casa a Sant Antoni de Vilamajor em trobo amb una noia amb bicicleta practicant un esport que demana molt de sacrifici però amb la satisfacció de gaudir-la. Tot plegat vaig deixar la pregunta en el blog si algú coneixa aquesta noia per preguntar-li que li semblava la pulsera efx que porta a la mà esquerra per aixó li vaig fer la foto i per timidesa no em va sortir la pregunta,je.
La sorpresa va venir en primera persona GEMMA NADAL CONTINENTE m' ha repost amb un emilio i aquí deixo i que impresiona per la seva voluntat i ganes de gaudir d' aquest gran esport " el ciclisme en estat pur"
                                                       La Gemma em diu:
Hola Jordi!!!

L'altre dia vaig anar al Basoli a encarregar unes cobertes per la bici de carretera del meu marit i un plats nous per la meva (vaig amb un 53/39 i he decidit canviar a un 52/38 per no forçar tant les cames...ja que el genoll em fa una mica el burro), i tot xerrant amb l'Oscar em diu..."T'he d'ensenyar una cosa...". Recoi...al cap d'una estona veig que el meu marit em diu..."Gemma, però si ets tu!!!". La veritat es que em va fer molta gracia quan em vaig veure al teu blog. T'he de dir que ni em vaig adonar...ja que anava pensant en les meves coses...i així com normalment em fixo molt en la gent i en les bicis de la gent que em trobo...aquell dia ni em vaig adonar que passaves pel meu costat.

Jo em dic Gemma i el meu marit Gerard i som de Cardedeu. Els dos compartim les mateixes coses però sobretot compartim la mateixa afició: el ciclisme. Per tant, tots dos entenem la necessitat d'agafar-la cada dia (si es pot) i també entenem el canvi d'humor que es pateix quan no la pots agafar. Per nosaltres, i degut a la feina que tenim, es la millor manera de desconnectar que tenim i la veritat es que disfrutem moltíssim.

A veure...que més et puc explicar...

Soc enginyera tècnica mecànica, tinc 33 anys i em varen criar els meus avis a Vilamajor fins als 15 anys, ja que al morir el meu avi vaig haver de tornar a Barcelona amb els meus pares. Jo i el meu marit som molt casolans, ens agrada molt la natura i no podem viure lluny de la muntanya i sense el ciclisme. Odiem les grans ciutats, el soroll i l’excés de gent ens atabala bastant. Soc molt manetes i tot m'ho arreglo jo sola (es l’avantatge de ser mecànica i haver treballat d'això 12 anys). Com diu el meu marit...tan aviat t'arregla el cotxe, com et fa una instal·lació elèctrica, com et cus la bora dels pantalons, com et fa una teca de collons o uns bons croissants...jejeje!!! Tothom em coneix com "la noia multiusos" o "l'apañada".  

El dia que em vas fotografiar ja tornava cap a casa. Normalment, els dissabtes jo i el meu marit anem cadascú pel seu compte. Jo faig més aviat una volta curteta (de 40 - 50 km) pels voltants de Cardedeu i així puc arribar d'hora a casa per anar a comprar a mercat i fer algunes de les feines de la casa. El diumenge és el dia que el meu marit i jo anem junts a fer la gran volta i a passar-ho teta...uns dies per la costa...uns dies pel Montseny...fent bici de carretera...o bici de muntanya...en fi...la qüestió és pedalar i passar-ho d’allò més bé!!!

Els dies que tenim festa o algun pont els aprofitem per fer rutes que normalment no podem fer entre setmana per falta de temps, i durant les vacances sempre marxem 2 setmanes amb les bicis de muntanya a algun lloc on hi hagi un munt de rutes per fer. El que fem és llevar-nos ven d'hora per marxar a les 9h i tornar a l'hotel com a molt tard cap a les 18h. Marxem amb el mapa Alpina, un parell d'entrepans ven grossos, plàtans, fruits secs i alguna cosa dolça...i a pedalar!!! Fa dos anys varem anar des de Llívia al Mal Niu...Preciós!!! I el lloc més maco on varem arribar l'any passat va ser la Creu de l'Eixol (passat súper spot) des de Valencia d'Aneu. Recordo com anècdota que, l'any passat, cada dia que tornàvem d'una ruta havíem de fer un tram del port de la Bonaigua (el tros que va des d'Esterri fins a Valencia d'Aneu) i cada dia el pujàvem més ràpid i anàvem fent bromes pel camí. Va estar bé. Aquest any toca anar a Cantabria...a fer les rutes que em trobat a una web que es diu "www.cantabriaenbici.es". Te pinta de ser xulíssim!!! Quines ganes tenim de marxar!!!

Ah...una cosa molt important (t'explico això per que si coneixes a algú amb el mateix problema li facis saber i així poder ajudar a persones que ho pateixen i que perden l’esperança de poder fer certes coses o activitats, i així donar ànims de que tot es possible amb força de voluntat): Soc asmàtica i la veritat es que sempre m'havien prohibit fer qualsevol tipus d'esport de tipus cardiorespiratori...però com a bona mañica que soc, no vaig fer gaire cas dels metges. Durant una temporada em varen inflar a inhaladors i medicaments que em provocaven taquicàrdies, pèrdues de coneixement, tremolors i convulsions...fins que un dia vaig dir prou. Tenia 14 anys quan vaig deixar de prendre la medicació i vaig començar a fer bici. Al principi m’ofegava i més d'un cop vaig tenir parades cardiorespiratories a sobre de la bici i em despertava de sobte dins una ambulància o a l'hospital amb l'oxigen a tota merda...però a rel d'anar practicant l'esport, d'anar a classes de respiració per aprendre a regular-la i controlar les crisis asmàtiques i a base d'esforç, sacrifici i mooooooooolta paciència he aconseguit que l'asma estigui quasi curat o controlat. L’ inhalador que duc en cas d’emergència (el famós Ventolin...una bomba de rellotgeria pel cor)...em caduca sempre...i mai el faig servir. Bona senyal...no?? A més a més, ara fa 1 any vaig descobrir que el té vermell és un dilatador pulmonar natural que beneficia a les persones amb problemes respiratoris ja que elimina la sensació de falta d'oxigen i d’ofec que sempre tenim els asmàtics...i la veritat es que funciona. 3 infusions al dia son suficients. És un remei natural que no fa cap mal. Només s'ha d'anar amb cura ja que les infusions ajuden a baixar la pressió i la gent que és hipotensa ha de vigilar. Però fora d'això...va de collons!!! En fi...els metges quan els hi vaig dir que feia ciclisme es posaven les mans al cap...inclús n'hi va haver un que em donava pocs anys de vida ja que veia imminent un coma asmàtic a rel de fer un sobre esforç. Si, es veritat que puc entrar en coma asmàtic qualsevol dia...i sense adonar-me'n...però també es veritat que les úniques crisis asmàtiques que casi ho provoquen han estat gràcies al coi del fum del tabac de persones que tenia fumant al costat en espais tancats. Com deia el meu avi, en pau descansi, "a disfrutar y que me quiten lo bailao"!!!

Bé doncs, ara ja saps qui soc i ja saps unes quantes coses de mi. Ens veiem!!!

Salut, força al canut i bones pedalades!!! 

Gemma


Només puc dir la més sincera admiració !!!!!!!!!!!!!!! bravo¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ continua així des de aquí i amb tots i totes companys ciclistes et seguim amb el suport moral vagis on vagis.
salut i kms.