Em poso en camí des del poble de cardedeu on hi ha el grup de companys que anem a fer la super copa master d'Espanya de veterans, som en Francesc,jo i la Rosie.
Una ruta d'anada que per el temps de trajecte sobre unes 8 hores de cotxe ens obliga a fer una parada a:
naym-nyam
Aquest lloc ha estat escollit perquè on vegis que hi ha un grup de camions estacionats en qualsevol àrea de servei vol dir que es menja bé.
El que passa es que no hem pogut comprovar(a la tornada si)perquè portem el nostre pròpi menjar sobre la base de hidrats de carboni fets per Francesc (molts bons per cert) i de postres les magdalenes casolanes de Rosie.L' anècdota ha estat que no tenim ni forquilla ni estris per punxa el macarrons,jaja.Em consumit dos sucs de tomaquets i una coca cola i gràcies a la amabilitat de la gent de Saragoza que ens han deixat els estris em sopat.Bon profit.
Em té que donar la recepta,jeje.!!!boníssimes¡¡¡¡
Amb les hores que ens falta ens em aturat a dormir a un "xiringuito" nom dit per en Francesc al poble de Razbona on també hi han els tiets d'ell i sobretot l'àvia.
Un paratge natural que ens ha explicat en Francesc com a informació privilegiada,jeje.A prop d'allà i a dalt d'una muntanya en forma de dent surten els parapents en vol ras.
A l'endemà divendres estem molt animats i amb ganes de tornar a la carretera fem un petit esmorzar i ens despedim de la família Catalan.
Un petit bungalot amb tots els seus accesoris i complements per l'habitatge.
Fem camí escoltant el grup Sau quant passem pel " Valle de los Caidos "
Després de 3,30 hores aparquem on podem i ens allotjem en aquesta pensió.Preu de 18 euros dormir i esmorzar.
A la nit i amb un encàrrec d'altres companys es fa un sopar de pasta i truita de tonyina.
Estem de sort i entre la pensió i la recollida del dorsal només hi ha 300 metres.
En la llista d'incrits hi han 150 de la nostra categoria , deu ni do !! i no és una marxa ciclista , aquí hi ha la crem de la crem del país.Un cop em parlat amb el sr.Narvaez li han donat un maillot de Catalunya a en Francesc per la seva bona classificació dintre dels 3 primers de la Xallenge.Decidim fer una ràpida sortida cap al circuit.
També hi ha el Sr.Verdaguer per la categoria 60.Com ell ni han pocs com s'ho fa amb 70 anys i amb ganes de competir, finalment en carrera va decidir abandonar.L'esperit pot més que la salut.
Equipats i amb una fina pluja valorem si fem la volta o no, el cotxe és la opció però collons haig d' estirar les cames, ara bé en les pujades que ens han preparats els de Bejar ens ho prenem amb molta tranquilitat.
La Rosie ens ha acompanyat i per tenir la nacionalitat Anglesa no podia corre però la seva valua ha estat molt important i és que les seves mans com a massatgista ha deixat el llistó molt alt.
Es el principi de la sortida del poble i ens trobem que a les 5 de la tarda comença la crono de les femines i junior.Son les 3 de la tarda i amb el estomeg mig plè, a corre cuita compartim encara els macarrons d'en Francesc.La anècdota ha esta que també em demanat a la pensió tres forquilles,jeje.A la nit no queda res del tupperware de pasta,jaja.
la primera pujada i no l' última.
A partir d'allà fem uns 8 kms fins a l'entrada del circuit en clar descens o baixada.
En l'entrada al poble de " La calzada de Bejar " li poso el sobrenom de carretera botoruda pels continus vots que em transmet el cuadre i les rodes tubulars.
Ens ha deixat de ploure i vots sobre vots arribem a aquest poble que m'ha recordat al títol Bienvenido, Mister Marshall es una película española de 1953, dirigida por Luis García Berlanga.Es busca turista per tenir-lo aquí i allà, gaudeixi del ambient i gasti el que pugui com a l'altre poble Horcajo de Montemayor.
Es la Espanya profunda i que no ha canviat res des de l'arribada del sr.Marshall
A la que sortim del poble Monte mayor , em quedo amb aquest nom i trobo uns rampots del 11% amb dos trams que fan pupa.
Ens acompanya dos andalusos que també fan el circuit tancat.Ara tornem a la pensió per l'arribada d'un fotimer de Motoristas de la G.C. que anuncia moviment ciclista.
Ara toca fer el últim tram de 3 kms i estudiem l'arribada que per mi es una enboscada ja que l'informació de la RFEC es erronea.Posa un 4 o 5 % però un cop passem pel pont(per sobre la variant) s'inicia una baixada sinuosa amb forta pendent i ens trobem un gir de 90 graus a la dreta quasi parats per traçar-la amb unes quantes bales de palla de cantó a cantó i carretera estreta creuem el riu per un pont i de sobte , gir a la dreta i pujada del 13 o 14% amb el home del mall que ens espera,jaja.
Demà en carrera potser es baixa de l' estatua i es posa a donar garrotades a tord i a dret, fiu fiu abaixo el cap.
Com que venim a gaudir i a passar-ho bé ens em de disputar la victoria, guanya tu Francesc,jeje.
Arribada apretada com tenir que ser.
El podi pels amaters veterans que ens han vingut a guanyar-la.
Aprofito i estirem ara si les cames pel poble de Bejar.La roba no ha canviat gaire de l'època profunda esmentada més adalt, amb preu i liquidacions fets inusuals.
A bon preu la mariscada i a més la parrillada.
A la plaça de l'ajuntament es recull el xip en el mateix dia de la carrera i la signatura de rigor.Perquè no es fa tot el paperam el dia abans?Es vol saber qui corre i qui no de la llista de pre-inscrits? o la solució es la feina per a tots.Sort que ens van avisar del tema.
El dubte es si porto dos o un bidó carregats d'aigua amb 76 kms per fer i les pujadas per endavant més val anar sobrat(opció 2).En canvi algunes federacions porta els seu vehicles d'assitència i d'aigua.I la nostra federació que se'n sap? però si ha vingut la presidenta Carmen Mas, ha fer turisme?
Botigues tancades i construccions que no havia vist mai, les teules cap per vall.
A la nit de divendres tenim tertulia a la pensió amb un company madrileny i dos de d'extremadura.Bona gent!!!
Dissabte 3/09/2011
Un dia de carrera amb un sol lluent a primera hora del matí.A les 8 h ja estem a taula gaudint de l'esmorzar amb els extremenys mengem torrades amb mermelada, un café,una infussió i un suc de taronga.
Pagem la pensió i ens desplacem fins al lloc(cotxe) on tenen instal-lat les dutxes abans però voliem si era possible tenir una dutxa a la pensió per després de carrera.Les normes son les normes i a les 12 del matí era obligat fotre el camp.
Ems queda dues hores per la cita important gens preparada per nosaltres i que altres si que han entrenat segons he llegit en diferents blogs.
A falta d'una hora em toca:
Per uns moments em sento com un professional i és que no havia rebut mai un massatge com cal abans del dia de la carrera(divendres) i a la sortida(dissabte) per tenir el múscle escalfat.Gràcies Rosie, ets un !!!!! Sol ¡¡¡¡¡
En Francesc decideix fer-ho amb un escalfament com cal en els corrons, i jo donant voltes pels carrers del poble, amunt/avall.
Tot a punt per la sortida neutralitzada que dura uns pocs km i en el moment que el cotxe de l'organització treia la banderola que ? doncs gas a la patata i faba a la patata de bon començament.La primera rampa de sortida i atacs com una xallenge de molt alt nivell.
Els primers 10 km(a excepte de dos pujades) fins a ben entrat al circuit es de baixada i plà que suposa fer un intent per part de tots d'una lluita constat per estar al davant del pilot.S'avisa que hi han corbes, ara intento un adelantament per l'esquerra i hi ha un tap, ara per la dreta doncs un altre tap.Tot amenitzat amb un sortit de vots saltarins (a la calzada de Bejar)fins que un cop em creuat el pont del poble de Montemayor arriba el rampot del 11%.La gent no abaixa la velocitat i es puja a mil i jo que no puc amb el ritme i aguanto el que puc mentres en Francesc afluixa el ritme molt ràpidament, que té? per un moment penso que li ha agafat aquella molèstia a la cama(pinçament), no era això, el passa tothom però arriba a enganxar amb el pilot a la baixada i em diu "Ja soc aquí" estic aprop d'ell i tot plegat era que estava fos després de perseguir els primers atacs al davant del pilot per si sona la flauta.A més a la baixada la carretera fa uns tubogans i a la distància un grup d'escapats.Tenim a un motorista que ens treu i assenyala en una pisarra : 20 segons(acció feta en el rampot 11%) i que 4 d'aquest arriba a Meta.
A la segona volta la mateixa història, patiment a la pujada i en Francesc que aguanta.A punt que comencem la baixada una caiguda i es el company extremeny de la pensió que volia adelantar i agafar-se al davant del pilot no fos cas que se n'anés sense ell,jeje.(no té res greu només xapa i puntura segons el argot ciclista).
A la tercera pujada anem aguantant les forces tots dos però a la baixada es crea un segon grup d'escapats que entre uns i altres no fan res per neutralitzar-ho i s'escapen uns metres d'avantatge.Amb els nervis dintre del pilot es comença a fotre pals per enganxar-los i em poso a roda d'alguns atacs i en Francesc igual.Costa molt i es fusiona però potser he pagat l'esforç i em quedo sense res de gasolina.Em quedo dels últims del grup principals unes 70 unitats i vaig al límit.Queda encara els 3 km per meta.
En la corba perillosa a l'entrada a Bejar tots estem quasi parats però s'allarga el pilot esglaonadament fins l'arribada perquè els 2 km de pujada porta feina de valent.Molt de públic animant a les voreres on s'agraeixen les seves paraules de suport.Salutacions Fede i gràcies pels ànims.
Un nivell que no havia conegut i comparat amb el que porto de veterà, aixó és una altre història.
I com deia un company en Pedro Soler , aquí hi ha 100 Luis Cuberos,jaja.
La foto feta per la Rosie de l'arribada d'en Francesc.No ha estat l'única foto, gràcies per les altres.
Ens toca repondre forces amb el típic " pan con tomate y atun " made in spanish people "al-andalus ".
La anècdota és que voliem anar de pressa a tornar el xip i anem a la línia de sortida amb la sorpresa que allà no estava l'organització sinó unes taules buides.Tornem cap al centre permanent d'inscripcions i allà tampoc.Tornem cap a la línia d'arribada i em trobo una cua de companys davant de l'escala d'un autobús, per tant deduïm que és per la recollida de la llicencia i devolució del xip.Una altre anècdota seriosa es quant em trobo a la cua a l'altre company extremeny de la pensió i li pregunto a on es podia tallar el xip(brides), ell em diu que faci això que es millor: "treus la roda i agafant el xip tot fent força cap avall el tens a la mà", jaja.Bona gent!!
Han arribat només aquests companys.
A les 3 de la tarda posàvem rumb cap a casa amb una parada en una estació de servei 24 hores i amb un àpat com cal " ensalada aragonesa y ensalada de salpicon de marisco " tot barrejat amb una cervesa sense alcohol i molt km per endavant arribo a casa a les 00:00 hores.
Avui diumenge volia fer la carrera a Santa Coloma de Gramanet però el genoll dret a dit que no.Dedueixo sobrecàrrega i el company Francesc si que ha corregut amb un meritori desè lloc.Felicitats!!!
20 dies de competició.
COMENTARIS de la prensa:
MASTER 40
En la categoría Master40 Ricardo Catalan (Aragonesa) se enfundaba el maillot de Campeón de España pordelante de Civantos (Madrileña) y Cremades (Murciana)
Esta categoría completaba un total de tres vueltas para realizar 76Kms.
En esta prueba ha reinado un control férreo donde ha habido muchos ataques pero ninguno llegando a cuajar, hasta que a falta de 10Kms para meta en una ascensión que conducía a Béjar, ha saltado un grupo de cuatro corredores que han conseguido burlar la vigilancia del pelotón y jugarse la victoria en las duras calles de Bèjar en un cerrado sprint entre Catalan y Civantos aventajando al pelotón en 26”.
MASTER 50
López Doriga (Canaria) se proclama Campeón deEspaña Master 50, en la prueba celebrada esta mañana en Bèjar.Sobre un recorrido de 56,6 Kms y con dos subidasde 3Kms como mayor dificultad, en la que partían mas de un centenar de ciclistas.
El canario residente en Madrid no lo tuvo fácil,desde el kilómetro 2 se formo una fuga de cuatro corredores a la que Jesús tuvo que perseguir junto a Francisco Benitez durante una vuelta. En la segunda ascensión de la jornada conseguían enlazar con los fugados a tan solo 16 kms de meta, para entonces, la diferencia con el pelotón era de dos minutos, siendo este grupo de elegidos los que se jugarían el campeonato en las empinadas calles de Bèjar, donde López Doriga midió bien su distancia y se impuso ante Francisco Benítez (Andaluza) y Fernando García (Asturiana) con autoridad.
“No ha sido una tarea fácil, sobre un recorrido muy selectivo. He tenido que perseguir a los escapados durante una vuelta, porlo que he gastado mucho. Finalmente me la he jugado en las ultimas rampas de meta ya que me venían muy bien para mis características. Ha sido una alegría porque había preparado este campeonato con mucha ilusión” Manifestaba Lopez Doriga
MASTER 60
El campeonato de Master 60, que se disputaba conjuntamente con los Master 50, se decidiría en las pronunciadas rampas de Bèjar a escasos 300 metros de meta, en un pelotón, donde viajaban los favoritos, y en el que finalmente se impondría Luis Benito (Asturiana), actual líder de la Copa España, a Cristóbal Maya (Catalana) y Miguel Ángel Gavilan (Madrileña).
“La carrera resultó un poco mas dura de lo normal, yo ya habia conseguido hacer quinto y subcampeón de España, por lo que perseguía este campeonato desde años atrás y por fin lo he conseguido” Palabras de Luis Benito.
Font RFEC.
PopRiu garmin detalls
http://connect.garmin.com/activity/111609686#.TmM8gXkLIPw.blogger
Una ruta d'anada que per el temps de trajecte sobre unes 8 hores de cotxe ens obliga a fer una parada a:
naym-nyam
Un paratge natural que ens ha explicat en Francesc com a informació privilegiada,jeje.A prop d'allà i a dalt d'una muntanya en forma de dent surten els parapents en vol ras.
A la nit de divendres tenim tertulia a la pensió amb un company madrileny i dos de d'extremadura.Bona gent!!!
Dissabte 3/09/2011
Un dia de carrera amb un sol lluent a primera hora del matí.A les 8 h ja estem a taula gaudint de l'esmorzar amb els extremenys mengem torrades amb mermelada, un café,una infussió i un suc de taronga.
Pagem la pensió i ens desplacem fins al lloc(cotxe) on tenen instal-lat les dutxes abans però voliem si era possible tenir una dutxa a la pensió per després de carrera.Les normes son les normes i a les 12 del matí era obligat fotre el camp.
Ems queda dues hores per la cita important gens preparada per nosaltres i que altres si que han entrenat segons he llegit en diferents blogs.
A falta d'una hora em toca:
A la segona volta la mateixa història, patiment a la pujada i en Francesc que aguanta.A punt que comencem la baixada una caiguda i es el company extremeny de la pensió que volia adelantar i agafar-se al davant del pilot no fos cas que se n'anés sense ell,jeje.(no té res greu només xapa i puntura segons el argot ciclista).
A la tercera pujada anem aguantant les forces tots dos però a la baixada es crea un segon grup d'escapats que entre uns i altres no fan res per neutralitzar-ho i s'escapen uns metres d'avantatge.Amb els nervis dintre del pilot es comença a fotre pals per enganxar-los i em poso a roda d'alguns atacs i en Francesc igual.Costa molt i es fusiona però potser he pagat l'esforç i em quedo sense res de gasolina.Em quedo dels últims del grup principals unes 70 unitats i vaig al límit.Queda encara els 3 km per meta.
En la corba perillosa a l'entrada a Bejar tots estem quasi parats però s'allarga el pilot esglaonadament fins l'arribada perquè els 2 km de pujada porta feina de valent.Molt de públic animant a les voreres on s'agraeixen les seves paraules de suport.Salutacions Fede i gràcies pels ànims.
Un nivell que no havia conegut i comparat amb el que porto de veterà, aixó és una altre història.
I com deia un company en Pedro Soler , aquí hi ha 100 Luis Cuberos,jaja.
La anècdota és que voliem anar de pressa a tornar el xip i anem a la línia de sortida amb la sorpresa que allà no estava l'organització sinó unes taules buides.Tornem cap al centre permanent d'inscripcions i allà tampoc.Tornem cap a la línia d'arribada i em trobo una cua de companys davant de l'escala d'un autobús, per tant deduïm que és per la recollida de la llicencia i devolució del xip.Una altre anècdota seriosa es quant em trobo a la cua a l'altre company extremeny de la pensió i li pregunto a on es podia tallar el xip(brides), ell em diu que faci això que es millor: "treus la roda i agafant el xip tot fent força cap avall el tens a la mà", jaja.Bona gent!!
A les 3 de la tarda posàvem rumb cap a casa amb una parada en una estació de servei 24 hores i amb un àpat com cal " ensalada aragonesa y ensalada de salpicon de marisco " tot barrejat amb una cervesa sense alcohol i molt km per endavant arribo a casa a les 00:00 hores.
20 dies de competició.
COMENTARIS de la prensa:
MASTER 40
En la categoría Master40 Ricardo Catalan (Aragonesa) se enfundaba el maillot de Campeón de España pordelante de Civantos (Madrileña) y Cremades (Murciana)
Esta categoría completaba un total de tres vueltas para realizar 76Kms.
En esta prueba ha reinado un control férreo donde ha habido muchos ataques pero ninguno llegando a cuajar, hasta que a falta de 10Kms para meta en una ascensión que conducía a Béjar, ha saltado un grupo de cuatro corredores que han conseguido burlar la vigilancia del pelotón y jugarse la victoria en las duras calles de Bèjar en un cerrado sprint entre Catalan y Civantos aventajando al pelotón en 26”.
MASTER 50
López Doriga (Canaria) se proclama Campeón deEspaña Master 50, en la prueba celebrada esta mañana en Bèjar.Sobre un recorrido de 56,6 Kms y con dos subidasde 3Kms como mayor dificultad, en la que partían mas de un centenar de ciclistas.
El canario residente en Madrid no lo tuvo fácil,desde el kilómetro 2 se formo una fuga de cuatro corredores a la que Jesús tuvo que perseguir junto a Francisco Benitez durante una vuelta. En la segunda ascensión de la jornada conseguían enlazar con los fugados a tan solo 16 kms de meta, para entonces, la diferencia con el pelotón era de dos minutos, siendo este grupo de elegidos los que se jugarían el campeonato en las empinadas calles de Bèjar, donde López Doriga midió bien su distancia y se impuso ante Francisco Benítez (Andaluza) y Fernando García (Asturiana) con autoridad.
“No ha sido una tarea fácil, sobre un recorrido muy selectivo. He tenido que perseguir a los escapados durante una vuelta, porlo que he gastado mucho. Finalmente me la he jugado en las ultimas rampas de meta ya que me venían muy bien para mis características. Ha sido una alegría porque había preparado este campeonato con mucha ilusión” Manifestaba Lopez Doriga
MASTER 60
El campeonato de Master 60, que se disputaba conjuntamente con los Master 50, se decidiría en las pronunciadas rampas de Bèjar a escasos 300 metros de meta, en un pelotón, donde viajaban los favoritos, y en el que finalmente se impondría Luis Benito (Asturiana), actual líder de la Copa España, a Cristóbal Maya (Catalana) y Miguel Ángel Gavilan (Madrileña).
“La carrera resultó un poco mas dura de lo normal, yo ya habia conseguido hacer quinto y subcampeón de España, por lo que perseguía este campeonato desde años atrás y por fin lo he conseguido” Palabras de Luis Benito.
Font RFEC.
PopRiu garmin detalls
http://connect.garmin.com/activity/111609686#.TmM8gXkLIPw.blogger
Felicidades Jordi!
ResponEliminaeii jordii!! com sempre super crònica!! peel tema cursaa, felicitar-vos a tots dos, 49 i 59, deu nidó!! vaya maquinotss!! vingaa, ens veiem el cap de setmana que ve al memorial gabriel bosch!!
ResponEliminaGracias Toni hay de pasarselo bien,jeje con sufrimiento, salut i kms.
ResponEliminaTomas ens veiem alla
COLLONS QUIN SUSTO !!
ResponEliminaJo em vaig enterar dels resultats per la web de la Federació Espanyola, i en el titular posava...
"Torrella (M30) Catalan(M40) Doriga (M50) y Benito (M60) nuevos Campeones de España Master"
... Per uns segons vaig pensar que en Francesc Catalan havia guanyat!!!! A veure si la propera vegada teniu més sort. Salut!!
Raul ja saps que el topillo verde fa grans gestas esportives.Ara bé si arriba a guanyar et cagas,jaja.
ResponElimina