La bandera és tricolor formada per tres franges verticals i iguals amb els colors blanc (al centre), vermell (a la dreta) i verd (a l'esquerra). El seu origen està en Napoléon Bonaparte que va entregar un estendard amb els mateixos colors al novembre de 1796, a un cos de voluntaris de la Legió Lombarda, 3.500 soldats que més tard s'incorporarien a l'Armada Francesa.
La República Cisalpina,, estat satèl lit de França, va prendre l'estendard com a emblema i aquest tindrà un paper important en la història d'Itàlia.
Durant la Revolució de 1848, aquesta bandera va ser repartida per Carlos Alberto de Saboya, rei de Piemont-Sardenya, en la seva lluita contra els austríacs i des d'aquest moment la bandera tricolor, amb l'escut de la Casa de Savoia en el seu centre, es va convertir en el símbol de la nació italiana.
Mazzini, teòric del nacionalisme italià, la va adoptar i després de la unificació es va convertir en la bandera de l'estat. Fins a 1846 va tenir en el seu centre l'escut de la Casa de Savoia i a partir d'aquesta data es va mantenir sense cap tipus d'insígnia.
Com a curiositat, un error comú és pensar que la bandera d'Itàlia i Mèxic són iguals en presentar els mateixos colors però no és així. Els colors de la bandera mexicana s'utilitzen tons més foscos de verd i vermell i l'amplada de les bandes és diferent el que dóna a la mexicana una aparença més allargada.
FONT:
Muy interesante Jordi, eres un libro abierto.
ResponEliminaEspero que continues con esto mucho tiempo...y como bien dices.
Salut y Km.