19 d’agost de 2012

XXXIX Escalada al castell de Sant Joan de Blanes cat.Veterans

Em llevo d'hora a punt d'alba i quedo amb en Francesc Catalan a Llinars del Vallés rumb a Blanes. Son les 7 a.m. i ens queda el trajecte fins a veure la sortida del sol.Ben lluent aquesta bola de foc que ens tractarà malament durant el matí.
 A peu de la sortida i dels primers en la recerca d'una plaça de parking. Estem ben ubicats.
 Els organitzadors també van per feina ja que tenen un bon surtiment de companys que els esperen en les catergories:
cadets,juniors,èlits/sub23,veterans i fèmines. Només falten els master 30.
 De mica en mica i s'omple la pica això comença a esta plè de gom a gom. Amb els estrics com els corrons i el dorsal del mallot(jordi Sabater tenia feina,jeje) ens posem a la cua a fer parpers burocràtics i pagaments.
 L'any passat va passa tot això:
http://popriu.blogspot.com.es/2011/08/pujada-sant-joan-blanesedicio-2011.html
i per saber com es el circuit:
http://popriu.blogspot.com/2010/08/xxxvii-escalada-sant-joan-de-blanes.html
 Aquest cop he fet un escalfament com cal en els corrons " rodillo " tan jo com en Francesc. Estic fresc però no tan el company que ha passat poques hores dormint(4h) per la festa de la "abuela " a Guadalajara i la seva tornada en AVEEEEEEE.
La carrera ha estat d'arrancada amb el ritme de sempre a tot gas. Em donc la satisfacció de sortir primer i darrera meu en Francesc que m'avança i es coloca lider de cursa. Fem la ziga zaga. Un revol d' esquerra a dreta i la primera recta en pujada que s'inclina cap amunt. Son 2, 2km.Al final de la recta ja m'avancen per tots costats. Els més forts no perden ritme. Un d'ell es en Octavi Fontane. El merit que té de fer ahir la Vallter2000 i guanyà a Blanes.
Del petit escamot no enganxo quasi cap. Al final entro amb un grupet que l'arbitre agafa manualment les dades i per més que hagis guanyat per dos bicis et posa el mateix temps del grup arribat a Meta.


Arribo a Meta i final agònic amb les pulsacions al màxim i sense poder donar més d'una pedalada.Recupero fent un parell de voltes al mirador. Està fet pels companys explosius amb força a les cames. Jo i en Francesc se'ns ha flaquejat els braços, sentim la calor i sobreesforç. Fins i tot les cames noto el sobre escalfament intern. L'any passat hi havia una parada que almenys et donaven aigua(final d'etapa). Avui no. El ticket de veure només dona per un " botellin " al final de les dues mànigues.
 En comparació a l'any passat he guanyat 13 segons menys. Les diferencies son mínimes en aquesta pujada a Sant Joan en el meu grup perquè dels primers ja son impossibles. O estás fort o estás fluix, jeje. La segona màniga en CRI ja competeixo amb mi mateix i el meu repte personal.
La carrera CRI:
A partir de les 10h i 40 minuts hauria de sortir els ciclistes en sentit invers a la classificació (els pitjor resultats) de la 1º màniga però hi ha retard. Es comença a sortir cada 30 segons un darrera l'altre.
Surto del calaix elevat(cri) animat pel spiker a ritme de la música o potrom potrom. Davant meu hi ha un motorista que em fa la punyeta en la ziga zaga. Em fa el tap i perdo 1 segon , crec. I el tiu anava de groc. Uns crits i tons de veu fan que no vingui més en tota la pujada.
Vinc a pasar-m'ho bé i no estresar-me amb l'àcid làctic. Que arrosego en la pujada i que m'animo amb els crits del aficionats apostat en les voreres i a cop de vista o aprop al company que ha sortit davant meu.No l'agafo arribat a meta. Estic fos i m'escolto la respiració bucal que és la màxima entrada d'aire que tinc. No hi ha més.Camino uns metres a peu fins al circuit que envolta el mirador i dues voltes més(agafo i soltu el múscul de la cama). Reunió a dalt d'un grupet i petem la xerrada.
Quan tingui la classifcació de la CRI amb foto la publico aquí:



 La classe d'Octavi Fontane ha estat que a falta 1 km ha punxat la roda. Tot i això ha guanyat la CRI.
Fecilitats i com diu en Mirco Merotto. " Le falta una mochila con peso y se la ponemos en la espalda,jaja"
 Recuperat totalment de la seva caiguda i trencament de clavicula, ara es dedica a fer Btt. 
 No tinc les classificacions de la CRI de la segona màniga.

 Un impàs fins a la següent màniga que es la crono. El company Cristobal Maya respira i s'entrena com un professional. No ha parat de fer corrons. L'he copiat la seva tàctica i també jo he suat al seu ritme. Diu ell que no es cansa :)
 Son les 10 a.m. i a 31 graus. I puja i puja.
 En Martí Marquez prenen el sol amb un guany important a sobre la bici. Ha fet una bona pujada. Crec que anirà amb progressió geomètrica en el seu afany de lluita per la xallenge.Salutacions

 Finalment ha hagut re-trobada de jordi Pinell amb el seu amic francesc. Encara que ha arribat quan tot estava acabat, jeje.Ho dic perquè a Malgrat de Mar també li va succeir el mateix sense veure'l.
 Foto feta per ell per posar-me de blanc " paleta " Salutacions
 Aprofito un consell i agafo la dutxa de la platja per mullar-me i la següent parada aquí:
 El primer em estirar les cames ha estat Miguel Agüero, el segon Juan Agüero i el tercer jo.
 Els massatgista també estan pel 16 de setembre a memorial Miguel Colomer a Blanes (polígon)
 Altres anys recordo que els companys s'ho passaven d'allò més bé. Tenien una noia per cama. Es la primera vegada que aprofito aquesta llitera. Com nou!!!!
 Fotos fetes per (c) Miguel Agüero. Per una vegada soc protagonista, gràcies.
 CLASSIFICACIO FINAL DE LA PUJADA A SANT JOAN
 Més d'un agafa el mòvil.Qui és? en Fede
 Lloc de la sortida CRI
El gran guanyador. Encara que no he pogut fer fotos del podium.Felicitats!!
PopRiu en Garmin Connect: Detalls

20 dias de competició

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada