8 de maig de 2012

El sopar del dissabte de la Xallenge d'Aragó master edició 2012

Segons les indicacions d'un guenyo o " bizco " que estava en el restaurant Casa Marzo en l' aperitiu de la primera i segona etapa.
en ha dit que aquí es menja molt bé. 
El poble Almonacid de la Sierra.
Tot gràcies al company Oscar amb la seva recerca i observació de l'entorn. Ha trobat el bon comensal de forquilla i ganivet que envolten les terres d'Aragó.
Em anat al centre del poble i després de fer una volta pel envolao o plaça del Ajuntament ho em trobat. Cal dir que la sortida ha estat més difícil que l'entrada,jaja.
De moment els 20 plats ho deixarem per un altre ocasió ja que només es fa en dinars. Ara bé el que em demanat per 5 persones ha estat impressionant per només 27 euros(a Catalunya ens treuen un ull de la cara). M'han assessorat els companys i figures Josep i Jaume en quin plat val la pena provar. Les seves trajectòries ciclistes els avalen i els seus gustos i bons paladars també. Són viatgers i corredors de voltes per tot Espanya.
Amb un bon vi i uns aperitius de pernil classe mascle és l'inici o entrant del primer plat. El llistó i premi guanyador està en el que vam menjar a Casa Marzo. Aquest es veu que està tallat a màquina.
Fa uns quants anys que no provo la carn en un filet o entrecot o chuletón o tros de vedella. En el plat un trós d'animal a la brassa. Acabat de fer. Algú s'ha cremat el braç o avantbraç, jeje.
Amb tan de fum venia de gust pendra líquit per hidratar-nos. Doncs dues botelles han caigut a la panxa.
Una carn exquisida amb una textura tendra i finaFàcil de mastegar i de gust agradable i molt sucosa.

Uns bons aliments i una tertulia ciclista increible. Si, ara podriem demà fer una ajuda al "Met" per moure el pilot i que es despengi el Canari.Atacs i més atacs jaja.
I per últim les postres. Uns dolços deliciosos. No en VoliaEn lluis pregunta per el pijama i li expliquen el que porta. A doncs jo vull un. Jo vull un altre. 
Pels demés unes cuajadas (mató) amb mel. La cambrera ha portat una tarrina plena de mel i al cap de 5 minuts ja no hi era. Jo que volia provar-ho. M'encanta la mel.
Cafè i licors com un pacharan i anissos.
Un bon profit per tots i per l'etapa de demà no tinc ni idea de com serà. Ja em costa dormir i amb l'apat de tot plegat doncs poca son. Aquesta carn estarà al meu estomeg més de 48 hores fent la digestió, jaja.
Jo crec que pesa uns 10 quilos aquesta peça. El que no sé es el preu que estava mirant en J.estañol.
Fins a la propera vegada fora de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada