Bon resultat a Millàs Força Real amb un cap i cua

He passat una nit desastrosa amb insomni sense poder dormir, amb suor, aixecament per anar al wc, molta set. Quan ha sonat el despertador he pensat i si no vaig que passa. Si em quedo al llit una mica més els símptomes seran els mateixos. No podré dormir. Doncs gas i cap a França amb en Francesc Catalan. Ara que el company també ha dormit poc amb un simptoma de mal de queixal solucionat amb un nolotil i molts badalls,jeje.
Els dos ens haviem fets les inscripcions on line a kms.fr i la gràcia ha estat el capicua dels números.

• número 31 jordi Riu Iglesias
• número 13 Francesc Catalan

Els temps d'arribada amb una mica més de dues hores per culpa del Gps. La veu de la noia no ens ha notificat que ens haviem passat el carril de l'autopista i em fet 10 km extres per donar la volta i finalment està a Millàs.
Aquesta cua es per la gent que havia fet l'inscripció via web i de pasada la noia s'oferia a vendra el llibre amb l'historia de Força Real. De francés no hi entenc " non merci ".

Sort que en pàgina web http://www.velosoleil.com/annonces-autres2.php?id=55 especifica la gent inscrita i el seu corresponen dorsal. He fet fotocopia i amb una indicació ens ha lliurat el dorssal.

Era la primera vegada que corria en Millas i amb algun consell de David Alier sobre el final d'etapa m'he informat millor.

Un ambient femení ens ha alegrat el dia. A mes que estan ben organitzats per la graellada de carn que s'han cruspit.

Un dia esplèndid amb un sol radiant sense gaire vent només faltava posar-se una mica de factor solar. He notat la calor en el cos.

En el parking ens trobem a Jaume Estañol tot parlant i rient. Mira fem podi el primer, segon i tercer.Ai la imaginació com volaaaaaaaaaaaaa.

Una altre company master-40 Lluis Andreu del equip Mengual.

Una altre company Josep Mª Olives. Tot seguit  ens ha explicat com és el circuit. Diu ell: " el més dur que farás en aquesta temporada". I es cert!!!!.

Un fotimer de companys d'arreu entre Andorrans, Bicis Esteve, Francescos i Catalans això es una olla a pressió. També si juntava l'altre carrera curta amb els dorsals elevats números dos-cents i pico. Més velocitat a les tres voltes que teniem que fer en aquest circuit.

 Lluis Andreu.

 Un company Amatstrong fent la preparació de sortida amb un bon àpat a l'estomeg. Una barreta d'aquella que costa mastegar-la fent una bola. En principi tenia que ser Xavi Casas però potser és un altre company.

Tot parlant de figures que estan dintre del pilot és veuen gent fina i molta finura a les cames.

 Un altre company del equip Rcb Motor Begues en Santi Alentorn. Des de el Facebook he sabut que venia.
Ell ens ha dit " com que son tres ja podem guanya per equips " ,jaja.

 En Jaume Morales un superclasse.

 En Jaume i Santi
 La sort dels números en Santi portava el dosal 113, jaja.

 l'intervenant lit 30 secondes pour donner la sortie.

Sortida i ja dones tres volta que han estat un suplici amb el fre de mà posat, esquivo cotxes, salto ponts, apreto els pedals , em salta el únic bidó que portava en la primera volta pels sutracs (és l'esfaltat francés). Una caiguda en la segona volta i crec que amb trencament de clavicula(gestos del corredor). Semblava que era Jaume Estañol però no era el seu doble. I amb aixó esquivo l'ambulancia. Tot era planer i una baixada ràpida. Tothom es baralla per la col-locació. Un cop fet les nervioses voltes obrim la carretera general a fer el Col de Bataille. El faig amb el ganxo possat degut a que el pilot apreta de valent. Vaig per la cua i al costat tinc en Santi Alentorn que sort d'ell m'ha deixat un dels seu bidons GRACIES i un parell de glops del bidó de LLuis Aguila, GRACIES.
Els bidons de la marca Inverse son massa petits i no serveixen per carreteres amb sots. Algú no tenia que dir.
Fins a coronà el port rampotes fortes i en per no perdre el pilot apreto les dents i el cul del seient. En la baixada Col de Belesta escalfada per agafar el pilot principal que el teniem res a un metres però quins metres.Amb Lluis Andreu tirant avall, Santi, jo i companyia. Enganxem.
Tot es paga en aquest esforç. El pilot torna a apretar-se en el Col des Auzines i aquí he dit prou. Es trenca en varis grupets. En quedo a un d'ells amb dos de l'equip Olot Santi Sala i Ferran Riera (dorsal 96) i d'altres uns 6 o 7 unitats. Anem fins a peu de Força Real i el que pugui doncs amunt.
Em quedo amb en Ferran tot rien perquè diu:  esperat que a falta de 500 metres t'agafaràs el manillar com un cargol recargolat. I dic jo: l'apretaré amb una clau-Allen,jaja.
Efectivament els últims 100 metres hi ha una placeta petita pensant que era el final i no encara queda el pitjor " la RAMPOTA " al final del tot el fotògraf que només li pots dir OOOO amb la boca oberta i el piñus sobresortits de la respiració agònica que tens en aquell moment.

 En el observatori de Força Real amb unes vistes panoràmiques impresionants i una foto pel records molt xula.

 En Ferran Riera dorsal 96. Pregunto: Que potser tan parat en un del peatges de França tot preguntant els polis per la documentació i la ubicació de les bicis enganxades al darrera.
Al cap de pocs segons sortim del peatge i els mateixos polis ja fan gestos sobre les bicis. Fiuuuuuuuu per pocs segons que no ens paren a nosaltres també. Cabrons!! 

 En Santi Sala

 L'expressió OOOOOOOO del Estevan equip Muntbikes, jaja.

 Fet caldu en Francesc tenia que haber posat el video i escoltar els esbufecs constants d'ell, jaja. Ep que jo també ho he fet.

 Bons resultats pel equip quasi em arribat junts. Jo sobre les 2.58.00 hores i a pocs minuts ells. Felicitats.

La perspectiva de la pujada des de dalt. No impresiona però........ i des de abaix

S'acosta en Santi esgotat i aprofita els últims grams de força Real per fer el cim.

 Ara es veu l'inclinació

 Els peus em patinen en la pedra llisa. Vaig amb cura perquè " Me voy abajooooooooooo ".

 Un bon jan Francés / Català em fa la foto, gràcies.

 Quasi tothom portava a la cara el cansament en forma de pelicula de sals minerals. Una franja supèrflua que s'arregla amb una dutxa d'aquí a dues hores, jeje.

 URI amb la seva dolça parella.

 Amb el Canigó darrera meu.

 En Francesc igualment

 Unes vistes impresionants del Canigó. La llum solar reflectida en les inmenses muntanyes dona pas a un reflexe macu,macu.

 La versió del nostre vichy Catalan fet a França. De gust al paladar bó i entra bé després de pendra-ho en el col des Auzines pels organitzadors.

 Si tornes el dorsal de regal et regalem un parell de mitjons blancs. Així reciclem paper a canvi d'això. Son nous i no fan pudor. Tot plegat he pagat  11 euros per l'inscripció, una samareta de FORÇA REAL i uns mitjons. Qui dona més...........

a CATALUNYA NOOOOOOOOOOOOOOOOOO, PAGUEM.............$$$$$$$$$
PopRiu en Garmin Connect: Detalls
 http://bit.ly/IanRmc
6 dies de competició